diumenge, 21 de febrer del 2010

Gòtics vs GEiEG (0-90)

"Com un cicló", així començava la notícia referent al partit de les noies de Girona al diari al punt. Certament, va ser un partit marcat pel ritme de les grupistes amb molts punts febles per part de l'equip local.
Per començar, el partit es va jugar amb dotze jugadores i les noies de l'equip local no tenien canvis. Això es va notar força a nivell físic, ja que durant el partit es van produir algunes baixes que van conduir a l'equip a jugar amb menys jugadores en el terreny de joc. Amb tot, l'equip de Girona no en va perdonar ni una i van mantenir el ritme del partit. Malgrat tot, les noies de Gòtics no van rendir-se en cap moment i van dur el cap alt els 80' de joc. En canvi, el GEiEG a mitja part va canviar pràcticament tota la davantera per tal que totes les desplaçades puguessin agafar rodatge. Tot i els canvis i les jugadores amb menys experiència, el joc va continuar sent tant contundent com a la primera part.
En general, totes les noies van destacar a nivell tècnic, tàctic i físic ja que estant treballant a consciència i comencen a sorgir els fruits de la temporada. De moment, ja tenen a la mà la classificació a la Copa de la Reina, fet que les manté en el nivell de la temporada passada. Això les permetrà jugar sense tanta pressió de cara als partits que els falta per jugar.

Finalment, agraïr a les noies de Gòtics que el partit es pogués disputar malgrat les baixes de l'equip, ja que després de tants dies sense trepitjar herba era necessari per poder tenir contactes i curses reals. El proper enfrontament serà dissabte a les 18h a l'Estadi Baldiri Aleu, per jugar contra les noies de Sant Boi, un partit molt esperat per ambdós equips.
Per veure la crònica del diari podeu clicar sobre l'enllaç: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/139206.html
Properament podreu visualitzar les fotografies aquí mateix, al nostre blog.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Personalment vaig difrutar com una berra!! En serio, moltes gràcies per totes les que esteu fent real aquest somni...
"Els somnis es fan a mà i sense demanar permís"
Conclusió: No hem de demanar permís a ningú per complir el nostre somni, cal fer-ho amb les nostres mans, amb el nostre cap, amb la nostra ment, amb les nostres "ces" (el nostre gran secret)...és possible! Yes, we can! jajajaaaa! Vinga va! Endavant!

Nú ha dit...

JO també vaig disfrutar moltíssim!!!
GENIAL LA CRÒNICA!!!
Aquest dissabte més, i la setmana que ve més!!!que el ritme no pari!!!
visca les 1000 c's!!!jejejeje
Avui Pipers!!!no Carol?

Per a totes!!

Per a les que juguen, per a les que s'ho miren,
per a les que corren, per a les que empenyen,
per a les que entrenen extra i les que no,
per a les veteranes, per a les novates,
per a les que trenquen, per a les que xuten,
per a les que plaquen i són placades,
per a les universitàries i les que ja no!
Per a les entrenadores, per a les lesionades,
per a les que han arribat noves,
per a les que venen en camí i les que ja no hi són,
per a les que disfruten, per a les que pateixen
per a les motivades, per a les lluitadores,
per a totes...
però en especial per tu...