"Tinc una sensació estranya des de la fi del partit d’ahir. Al contraposar aquestes vostres cares tan somrients i fresques amb les de les noies INEF , demacrades, fatigades, cansades... a la vora del desmai físic.
Aquesta es la diferència entre un “esportista” i un esportista de debò. I no em sap grau dir-ho. Elles van patir a la primera part, que va ser vostra. Però a la segona van saber patir i lluitar i vosaltres, em fa l’efecte, que encara teniu mes per donar.
Te molt mèrit la vostra progressió tècnica, que ha estat enorme aquesta temporada. Però també heu de saber que per guanyar a grans rivals hi ha moments que s’ha se saber patir i superar-se. Donar-ho tot. Nenes, no ho vau fer. Potser no esperàveu tenir el marcador a favor.
Al partit de tornada heu de saber que podeu guanyar. Però s’ha de lluitar. S’ha de morir s’hi cal".
Paraules textuals de Pere Masó
Enllaç directe amb les fotos del partit d'anada:
http://www.flickr.com/photos/pobrepages/sets/72157623926296794/
Gràcies Pere, ens veiem diumenge.
2 comentaris:
Gràcies Pere, ja saps que tens un lloc al bus!!!
Ànims xurris, aixo encara no està!
Res no succeeix si abans no s'ha imaginat!!!
Publica un comentari a l'entrada