Un fet insòlit, que deixa de ser-ho...Inef -27 a GEiEG- 17

Diumenge es va disputar la tornada de les semifinals de la Copa de la Reina. Un encontre que deixa a l'equip de Girona amb bon regust de boca. Les noies de Coral Vila, van tornar a demostrar que continuen progressant i ara, a diferència dels partits realitzats durant la lliga, els resultats comencen a reflexar els esforços a dins del camp i els realitzats al llarg de la temporada. "La progressió és clara però encara ens falta sedimentar. Les vacances ens ajudaran a assimilar i ser conscients de tot el que hem après", paraules generals de les noies del GEiEG.
Fins ara, esperàvem jugar contra l'Inef, sabent que podíem aprendre un munt del seu joc, de la seva experiència. És clar, que quan un equip juga ordenat i ràpid, s'encomana en la mesura que l'equip pot. Sempre hem sabut contra qui ens enfrontàvem, la dinàmica del seu joc, el seu físic i el seu ritme. Malgrat tot, la progressió de l'equip Gironí és quasi increïble i comencem a ser conscients que els estem trepitjant els talons. Tot i les noves incorporacions (que no són poques!), les noies, no només han mantingut el nivell de l'any passat sinó que a més, l'han millorat, fins el punt de fer patir a un equip amb molt més bagatge.
Els últims partits contra les inefes, han començat encetant el marcador. Això demostra la iniciativa, la confiança de i entre les noies, la constància, la motivació d'aprendre, de seguir entrenant...
El partit de tornada doncs, el van jugar fins l'últim minut jugant tal i com saben. Les noies de l'inef en algun moment del partit (tot i tenir primeres línies aptes per fer una melé en condicions) van demanar pactar les melés. Això si que és un fet insòlit que encara a hores d'ara no acabem entendre. Tot i els esforços però, era realment difícil passar a la final tenint en compte els 19 punts d'avantatge que tenien les barcelonines del partit d'anada. Així doncs, les grupistes han tancat la temporada de rugbi a 15 satisfetes per l'esforç, les ganes de superació i els resultats que les han acompanyat.
També volem donar les gràcies a les capis i entrenadores (i mamis!), a tots els seguidors i seguidores que han estat fent ambient i animant-nos des de la banda, també a la gent que "per nassos" veu rugbi fins a la sopa, a tot l'equip tècnic per la seva implicació, a la secció que ens ha donat suport en tot moment, al Pere Masó per la seva gran passió i que ens permet corregir errors d'instants (les teves fotos són creïblement bones!), per les fisios espontànies, vaja...gràcies a tots i totes les que feu possible que un esport minoritari el poguem estar disfrutant de tal forma.
I seguim amb el nostre lema, que de moment ens està fent progressar sense parar..."NO SOM UN EQUIP D'ESTRELLES, SOM UNA CONSTEL·LACIÓ"