diumenge, 10 d’abril de 2011

Girona s’enfronta amb CRAT Corunya i perd el partit, però no el seu esperit com equip (18-8)

Ahir les noies del GEiEG, es van desplaçar al camp universitari de Corunya. L’equip es va haver de llevar a les 4 de la matinada per arribar al vol de les 7h a Barcelona, ja que el que tenien previst més tard se’ls va anul·lar. Malgrat els entrebancs, el desplaçament es va realitzar sense sorpreses. Un cop allà, després de fer temps per la costa gallega, va arribar el moment...Era l’últim partit de Divisió d’Honor en què les noies mesurarien el seu nivell respecte el rugbi estatal. Què millor que fer-ho amb l’equip que, finalment s’ha proclamat segon de la lliga espanyola.

L’aliniació del partit:

1.Carol Pagès (25’ Cristina Rodríguez) 2. Mariona (Magda Pérez) 3. Alba Martín (43’ Anna Portillo) 4. Eva Garcia 5. Ivette Carner 6. Carol Dañobeitia 7. Marta Dalmau 8. Núria Canals 9. Sònia Llopis 10. Marina Cabré 11. Laia Gibert (15’ Laura Lladó) 12. Daniela Andrade (45’ Anna Arnau) 13. Núria Carreras (40’ Júlia Pla) 14. Elisabet Martínez 15. Marta Cabané.

Banqueta: Gemma Carbó, Alícia Derkesema, Gisel·la Picanyol, Sandra Vilabrú i Eva Puig. Delegada: Marta Fullana. Entrenadora: Coral Vila.

L’àrbitre xiula l’inici del partit i les noies intenten deixar al vestuari el cansament. És el moment de demostrar-se a elles mateixes i perquè no, a la resta d’Espanya, que estar a la Divisió d’Honor, no és qüestió de sort sinó que s’ho han guanyat a pols, entrenament rere entrenament, partit rere partit.

Els primers 20’ de joc, hi ha una mica de desconcert per part d’ambdós equips, ja que les noies de Corunya tenen la pressió, perquè si estaven al segon lloc, és perquè tenen un nivell i estan per sobre nostre...

Les dues primeres marques arriben per l’equip gallec, concretament de la mà de la internacional Paula Alevin, d’una jugada de davantera seguit d’una obertura a la línia. Una mala comunicació per part de l’equip català fa començar el partit amb inferioritat del marcador. Tot i no ser un equip que depèn de jugadores concretes, quan entra Lladó al camp, l’equip Gironí posa ordre i inicia el seu repertori de joc, que no és poc. Les gallegues van passar un cop més a la zona d’assaig però, un 15 a 0 encara era possible de capgirar. I comencen a sortir coses. Un minut abans d’acabar la primera part, un cop de càstig a favor, fa pujar el marcador de les catalanes (15-3).

A la segona part, no van baixar el ritme i van demostrar que també es mereixien estar a la Divisió d’Honor. De fet, el parcial d’aquest segon temps, se l’enduen les grupistes Gironines (una marca de Girona vers un cop de càstig transformat per Berta de Corunya), amb una obertura a la línia i una assistència d’Anna Arnau, que en aquells moments jugava d’ala (normalment és mig mélé) i aquesta va saber fixar a les jugadores per donar la pilota en bones condicions a l’arrier (15-8). En els últims minuts de partit, Berta transforma un cop de càstig deixant el marcador en 18 a 8.

Tot i que les pilotes provinents de melé no eren netes, perquè la mig melé contrària sortia CADA vegada en fora de joc i l’àrbitre va tenir els Sants c...de dir ”juguin” cada vegada que això passava, l’equip vermell, va jugar a la mà i amb la davantera, i va aconseguir enllaçar vàries fases, donant pilotes a l’ala Júlia Pla i a Elisabet Martínez, ambdues jugadores amb gran capacitat per finalitzar jugades. Però no va ser suficient, per poder capgirar el marcador.

Malgrat les molèsties (i la mala educació per part d’algunes jugadores de l’equip gallec, que en aquest sentit, no van mostrar respecte per les rivals que tenien davant, rient-se a la cara d'algunes jugadores i faltant el respecte i l'àrbitre seguint el joc...), les baixes inoportunes de Daniela Andrade que es va endur una contusió al cap que la va fer retirar del camp, el dit trencat de Carol Dañobeitia, la retirada a temps de Núria Carreras que va tenir una baixada de tensió, el cúbit trencat de Magdalena Pérez (que sortia d'una altra lesió i va fer els 5' de glòria) i les moltes baixes amb les que viatjava l’equip Gironí (Gisel·la Picanyol amb una lesió al genoll i febre; Alícia Derkesema, una pèrdua de consciència deguda a una contusió al cap en el partit de Gòtics entre d’altres noies que no van poder viatjar, com Lusqui, Clareta, Míriam...) i els entrebancs conseqüents de l’anul·lació del vol, MALGRAT TOT AIXÒ, l’equip finalitza la lliga orgulloses de la feina feta fins el moment. Tot i la quarta posició en els resultats de la lliga estatal, estan convençudes que haurien pogut tenir més vent a favor i en alguns partits obtenir una victòria que se’ls ha escapat de les mans. Els resultats però no són el seu objectiu principal, tot i que si que els marca el camí a seguir. Volen seguir jugant a aquest nivell perquè és precisament on se senten més a gust. Medint-se davant d’equips semblants a elles, millorant gràcies a equips que els planta cara i on el factor psicològic i l’agressivitat, marca la diferència entre un equip i un altre. Falten moltes coses per assolir i consolidar i per això, seguiran entrenant...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un any més a la lliga espanyola i en volem un altre més.

Ara toca continuar treballant per preparar els partis següents.

Bona feina noies

Nú ha dit...

M'encanta la crònica!!!Gràcies!!!
Per mi sou el MILLOR EQUIP DEL MÓN!!si, seguirem treballant per assolir i consolidar coneixement, experiència i sempre amb honor i respecte per aquest esport que ens omple de vida!!!
Us estimo equipàs!!!
Gràcies a totes.

Anònim ha dit...

Els partits com aquest em fan sentir encara més orgullosa de formar part d'aquest equipàs.

No us quedi dubte que som molt millors que elles. Ahir ho vem demostrar, i lluitarem per seguir-ho demostrant!!.

Anònim ha dit...

Han passat 20 dies i.... ufffff! encara estic ofuscada. Àrbits com aquests s'haurien de denunciar i equips com aquells... POtser obligar a fer una pretemporada de moral i ètica, amb un plàning personal per cada jugadora.
Teni.

Per a totes!!

Per a les que juguen, per a les que s'ho miren,
per a les que corren, per a les que empenyen,
per a les que entrenen extra i les que no,
per a les veteranes, per a les novates,
per a les que trenquen, per a les que xuten,
per a les que plaquen i són placades,
per a les universitàries i les que ja no!
Per a les entrenadores, per a les lesionades,
per a les que han arribat noves,
per a les que venen en camí i les que ja no hi són,
per a les que disfruten, per a les que pateixen
per a les motivades, per a les lluitadores,
per a totes...
però en especial per tu...