Us sentiu identificades?

Després de la xerrada al vestuari, ja estic esperant sentir el so que em farà entrar en el partit abans de veure el camp. Sortim totes juntes, sovint amb sentiments a flor de pell després de sentir aquestes paraules justes, que donen al clau a cadascuna de nosaltres. Avui a algunes se’ns ha escapat alguna llàgrima que altra...ho duem al cor. Per fi sento aquest so únic i reiterat...vint-i-dues noies baixant per una quarantena d’escales metàl·liques, una mescla entre soroll estrident però alhora agradable. Un so que és únic perquè només el sento quan juguem a casa...em fa posar els pèls de punta i em fa sentir els colors.

El mateix so però més dispers, algunes noies s’han quedat a parlar amb gent que ens ha vingut a veure, el partit s’ha acabat. Ara aquest so marca un compàs de 2 per 4 i em fa pensar, m’ha quedat un bon regust de boca? En el meu cap es reprodueixen algunes accions que m’han quedat gravades...possiblement durant alguns dies les tindré en ment...què m’ha sortit bé o...què hauria pogut fer millor en aquest partit? Ja estic esperant que sigui dimecres per sentir crítiques constructives...i aquest so únic, que no oblidaré mai i que em fa sentir els colors.